Els pares i mares de fill adolescents ja sabem que, sovint, aquest etapa de la vida no es fàcil. Hi ha qui l’ha definida, fins i tot, com una etapa en la qual es “torna a néixer”, és a dir, torna a haver-hi una necessitat de situar-se en el món.
Els joves adolescents tenen conductes diverses: no tots fan el mateix ni viuen la inestabilitat d’aquests anys de la mateixa manera. Algunes conductes que mostren són aquestes:
- Certa rebel·lia i oposició. Rebuig de les ordres dels adults i de tot allò que té a veure amb el món infantil.
- Ànsia de llibertat i de presa de decisions personals.
- Importància creixent del grup d’amics i pèrdua d’influència dels pares. Augment de relacions personals i judici de si mateix a través dels altres.
- Interès per la bona presència.
- Descontrols emocionals / canvis d’humor.
- Inici de l’interès sexual.
- Primers pensaments abstractes, de futur.
- Raonaments apassionats sobre aspectes de l’actualitat. Grans debats apassionats. Dificultat per trobar punts intermedis.
- En alguns casos, conducta temerària i fins i tot autodestructiva.
- Aparició de sentiments adults.
Hi ha causes físiques i psicològiques que ho justifiquen. I a les famílies ens toca entendre-les, situar-nos en el lloc del nostre fill/filla i ajudar-los a superar els entrebancs d’aquesta etapa.
De vegades no serà fàcil, però si ho fem bé, els ajudarem a ser adults més responsables. Qui ho ha dit, que això d’educar és fàcil?
8 comentaris a l'entrada: 3 [Pròxim programa] ‘Sóc adolescent. Em faig gran’