Participar vol dir expressar opinions i punts de vista; vol dir ser tingut en compte a l’hora de decidir, vol dir formar part de quelcom comú. D’una persona adulta se n’espera que participi en la millora de la societat que l’envolta, que tingui un actitud activa i (constructivament) crítica. Una persona madura és una persona participativa.
Cal ensenyar, doncs, a participar des de ben petits. I l’àmbit familiar (i també l’escolar) en són el context perfecte. Tot i recordant sempre qui són els pares i qui són els fills (i, per tant, la relació de dependència dels segons envers els primers, i en tot cas la relació sempre asimètrica), les famílies hem d’ensenyar els fills a participar. Segons quina sigui la seva edat, han de poder opinar i formar part de la presa de decisions familiar. I, naturalment, responsabilitzar-se’n de les conseqüències! Tot això els farà madurar.
Preguntem, escoltem, demanem l’opinió, raonem les decisions finalment preses… segurament això ens portarà algun problema més (a curt termini) que si només decidíssim nosaltres. Però a mitjà termini ens farà tenir fills madurs i compromesos.
L’escola també pot fomentar-ho. Algunes, mitjançant assemblees, consells escolars i altres òrgans de participació, ja ho fan.
Com podem millorar l’educació d’infants i joves mitjançant la participació?