“Do you speak English?” “Yes, I do!” Tant de bo tots els joves del nostre país poguessin respondre així aquesta pregunta i, a més, fos veritat! Sabem que no ho és, i que seguim tenint, pel que fa a l’aprenentatge de llengües estrangeres, una assignatura pendent a casa nostra.
Per què? En què ens equivoquem? O, potser millor, fem la pregunta en positiu: quin és el camí que permet un millor aprenentatge d’una llengua aliena? Fa molt de temps que hi ha debat, en això: comencem de ben petits? O millor començar quan la llengua pròpia estigui més apresa? Hi ha mètodes que garanteixen un aprenentatge més eficaç? Com han de ser, aquests mètodes?
No hi ha dubte que en els darrers anys s’ha multiplicat el nombre de famílies que trien l’anglès com activitat extraescolar, i el nombre d’acadèmies que l’ofereixen. També han augmentat molt les escoles que l’inclouen en els seus cursos primerencs? Ho estem fent bé? Hi ha relació entre aquesta inversió i els resultats aconseguits?
I plantegem-nos, també, la pregunta clau per a milers i milers de famílies: què podem fer els pares i mares perquè els nostres fills aprenguin anglès si no disposem de recursos econòmics per a portar-los a una acadèmia i, encara menys, per enviar-los a l’estranger a fer-hi una estada? Podem, des casa, fer alguna cosa útil, encara que sigui senzilla?
Respondre totes aquestes preguntes és, no hi ha dubte, important. Tant com ho és respondre’n una de principal: per quins motius és important que els joves d’avui aprenguin anglès? Per motius laborals o també per d’altres? Cal que les famílies ens proposem, en el marc de les nostres possibilitats, que aquest sigui un dels objectius educatius per als nostres fills?
2 comentaris a l'entrada: 12 [Prèvia] ‘I speak english’