Quin llenguatge fem servir, quan parlem amb els fills? Positiu, respectuós, reforçador? Negatiu, menyspreant, amenaçador?
Preguntem-nos-ho. Segurament no sempre fem servir el mateix llenguatge: dependrà de si estem enfadats o no, de si estem tensos o no, de si passem o no per un bon moment. Però… quina és la tònica general? Quin clima li donem a la relació amb els fills, a través del llenguatge?
Hem intentat, alguna vegada, ferir el nostre fill? Li hem dit, intencionadament, alguna cosa que li hagi fet mal? Ens costarà admetre-ho, segurament, però cal que fem aquest exercici de sinceritat amb nosaltres mateixos. Ens ajudarà a evitar-ho la propera vegada.
Renyar, corregir, censurar una conducta no ha d’incloure fer mal amb el llenguatge. Renyem, si fa falta, però fem-ho sense amenaçar, sense ferir l’autoestima, sense projectar enuig excessiu.
I sempre que puguem, reforcem conductes, creem un clima positiu, demostrem confiança i estimació.
El llenguatge serà sempre una de les principals eines per educar bé els fills.