No cal que ens posem d’acord, en això: els infants i joves no només aprenen a l’escola sinó també a casa (i a molts altres llocs!). Això ho tenim tots clar fa molt de temps, i ens dóna, de fet, una excel·lent oportunitat per enriquir, complementar i fomentar allò que els nostres fills aprenen amb els seus mestres i professors.
Una de les preguntes interessants que podem fer-nos és: com podem ajudar, des de casa, a què els nostres fills adquireixin tot allò que aprenen a l’escola? Alguns dirien: aquest no és el nostre paper; els continguts escolars no són responsabilitat de la família. Altres dirien: no ho són, però des de casa podem donar un cop de mà. Què vol dir, un cop de mà? Fer-los els deures, si ells no se’n surten? Explicar-los tot allò que no han entès a l’aula?
Hi ha famílies que ensenyen els seus fills a estudiar; n’hi ha que els ajuden a superar exàmens, preguntant-los la lliçó el dia abans. N’hi ha també que intervenen molt menys, potser només oferint un lloc de treball adient al seu fill.
De vegades, alguns pares i mares expliquen que la seva funció no és posar el nas en les assignatures escolars, però sí transmetre valors importants, com ara interès per l’estudi, esforç, puntualitat, respecte pel mestre… i d’altres, diuen que la seva missió consisteix en educar per a la vida, és a dir, aprofitar les tasques familiars quotidianes (anar a comprar i parar la taula, per exemple), per educar.
Infants i joves poden aprendre amb el pare i la mare; en això no estem d’acord, segurament. Però què i com? Quina ha de ser el nostre paper envers l’escola i en què podem ajudar-la? Què podem aportar nosaltres perquè a l’escola, segurament, no ho aprendrà?