Pares tranquils, fills tranquils… pares nerviosos, fills nerviosos…
Probablement, tots estarem d’acord en això. Perquè tots ho vivim cada dia. Tots som conscients que aquells dies que estem més relaxats (perquè la feina ha anat bé, perquè hem tingut bones notícies, perquè som de vacances, perquè passem per bons moments…), fem les coses millor amb els nostres fills: som més pacients, no cridem, comprenem més i millor, expliquem més les coses, els fem participar en allò que decidim, i un munt de coses positives més.
Quan estem tensos (per qualsevol dels mil motius que ens hi poden fer estar), les coses les fem pitjor: qualsevol conducta del fill ens fa cridar com si fos la pitjor cosa del món.
Conclusió clara: val la pena invertir en la nostra pròpia tranquil·litat, en el nostre benestar emocional. Com? Podem aprendre, els pares, a generar-nos emocions positives, a capgirar la nostra manera de veure les coses quan passem per un mal moment, a equilibrar les nostres respostes, a veure la part positiva d’allò que fan els nostres fills?