09 [Programa i conclusions] ‘Premis, càstigs o cap de les dues coses?’

1. Més que pas castigar, hauríem d’intentar entendre perquè el nostre fill fa una determinada conducta no desitjada, el sentiment que la provoca.

2. Després, ajudar-lo a què ell mateix l’entengui i pugui canviar la seva conducta.

3. Deixant que l’emoció s’expressi, evitarem moltes conductes inadequades dels fills.

4. Intentem posar les normes i les límits abans que es produeixin les conductes que no volem, no pas en el mateix moment.

5. És important que, si decidim aplicar un càstig, aquest càstig tinguin relació amb allò que el nostre fill no ha fet bé.

6. El llenguatge és també molt important. Intentem que les paraules no siguin ganivets, sinó bàlsams. Serà més útil si ho fem així.

7. Negociar amb els fills algunes coses ens ajudarà a no haver de castigar tant. Negociar és una eina fantàstica, que hem d’anar incorporant poc a poc.

8. Per negociar, escoltem les propostes dels fills, exposem respectuosament les nostres, busquem acords i posem-los en pràctica.

9. Els premis, com que són externs, tenen el risc de no ser massa educatius perquè no ajuden el nostre fill a autoregular-se.

10. Val la pena que ajudem els nostres fills a prendre decisions i comportar-se per si mateixos, més enllà de premis i càstigs externs.