1. Podem i hem d’educar la llibertat des que els fills són ben petits. Després, però, segons cada nen, posarem l’accent en un aspecte o un altre.
2. Perquè el nostre fill conquereixi la seva llibertat, l’haurem de deixar ser com és. No tinguem por a deixar escapar quelcom que creiem nostre.
3. És molt important posar límits. I una vegada posats, deixem que els fills que facin i desfacin, que s’hi moguin amb llibertat.
4. Escoltem en quin moment el nostre fill demana llibertat per fer cada cosa. Escoltem i, si és possible, donem-hi resposta positiva.
5. Una vegada els límits estan posats, no han de ser inamovibles per sempre. Replantegem-los, si fa falta.
6. Sovint, els adolescents demanen molta llibertat. És bo ajudar-los a veure què necessiten realment i evitar posicions d’enfrontament.
7. Expliquem-los que la llibertat no és quelcom individual seu, sinó quelcom que afecta tota la família.
8. Tenir problemes a casa amb la demanda de llibertat dels fills és normal. Acceptem-ho i posem-hi, si és possible, una mica d’humor.
9. Important tenir sempre el control de la situació. Recuperem-lo, si l’hem perdut. No deixem de fer de pare i de mare.
10. Per ensenyar els nostres fills a ser responsables, hem d’ensenyar-los a fer coses que ajudin la família, a col·laborar amb la família.
6 comentaris a l'entrada: 07 [Programa i conclusions] ‘Sóc lliure… i responsable’